IRONIA DEL DESTÍ

Sempre m’ha fet molta ràbia la gent que en tornar d’Erasmus deia coses com per exemple: “Ha sigut la millor experiència de la meva vida”, “Els amics que he fet són la meva família” o “M’he descobert a mi mateixa”. Ho veia totalment impossible, que en cinc mesos la vida li pogués canviar tantíssim a algú. Però ara he d'abaixar el cap i puc dir que tots aquests tòpics són certs, i que m’he convertit en la persona que havia jurat destruir.

Jo, a dia 21 de gener de 2025, celebrant que havia sortit el sol a Leuven.

Em dic Maria Gonfaus, i encara estic d’Erasmus a Lovaina, una ciutat flamenca que, per mi, ha igualat a Manresa com la millor ciutat del món. Amb els meus quasi 22 anys, aquest any em graduo a la primera promoció del grau en Digital Media, i encara que ha sigut la vegada que més temps he estat fora de casa, no ha sigut el primer cop que he viscut sola lluny del meu entorn. 

Sent de Manresa de tota la vida, anar a viure a una ciutat com Leuven ha fet que em senti a casa des del primer moment. Lovaina és una ciutat a pocs quilòmetres de Brussel·les i, encara que Flandes no és oficialment independentista, sí que hi ha un moviment significatiu que defensa la seva autonomia dins de Bèlgica. I de fet ja en tenen força, en moltes coses molta més que la que tenim nosaltres. Això es deu a diferències culturals, lingüístiques, econòmiques i polítiques amb la regió francòfona de Valònia, i amb Brussel·les, que és bilingüe. Una mica com Catalunya, Espanya i Barcelona podríem dir, però no.

I és que Lovaina és una ciutat on hi he trobat moltes diferències amb Manresa, però també moltes similituds. És un lloc petit, però acollidor, on tothom es coneix i on hi ha un sentiment de poble molt intens. Només ens falten moltes bicis i una universitat potent per assemblar-nos-hi una mica més. La KU Leuven es troba entre les 50 millors universitats del món, i la veritat és que ho he notat força. L’exigència en els exàmens ha sigut molt superior, i la manera de treballar molt diferent, a la que estava acostumada. Però això no ha sigut cap impediment per haver pogut gaudir aquesta experiència al màxim. 

En trobar-se al centre d’Europa, és molt fàcil i econòmic viatjar des d’allà, i he trepitjat països que mai hagués pensat que visitaria. He viscut en una cultura totalment diferent de la nostra. He canviat la meva manera de veure el món. He sentit unes emocions tan intenses que no sé ni com descriure-les. M’estimo Manresa moltíssim, però al tornar a casa uns quants dies, per Nadal, vaig tenir una sensació una mica estranya perquè sabia que ja era a casa, sí, però a la vegada no hi era del tot, perquè em sentia una mica fora del que havia sigut la meva llar els últims mesos, la que encara ho és ara, mentre escric aquestes ratlles.

El que m’emporto d’aquesta experiència són els amics que he fet, que és el que em feia tanta ràbia que diguessin els que van sortir d’Erasmus abans que jo me n’anés. En arribar a un lloc nou, no tens altres persones de les que estar pendent. A casa, tens la família, els amics de la feina, de la universitat o de l’escola. Aquí tots són la mateixa gent. Això fa que les relacions siguin molt més intenses del que són a casa i que amb una setmana sentis que ha passat un mes.

Escrivint això, a escassos dies de tornar, i per tant d’anar-me’n de Lovaina, i amb l’ai al cor per no saber si hi tornaré, que espero que sí, tinc la nostàlgia a flor de pell. Les ciutats les fan les persones i aquesta, per mi, són tots aquests amics que hi deixaré. Repetiria aquesta experiència mil i una vegades. Perquè per viure, cal viure. Crec que no ho hauríem d’oblidar.

5 mesos molt intensos resumits en 77 segons

M.

Crònica per la revista manresana El Pou de la Gallina